Àngel Guimerà va ser una de les figures més importants de la Renaixença de finals del segle xix. Amb ell el teatre català va aconseguir el punt més àlgid, de màxim esplendor, de la mateixa manera que el va aconseguir Narcís Oller en la narrativa i Jacint Verdaguer en la poesia, tot dins un procés que s?ha concebut com un programa de modernització de la literatura catalana al llarg del segle. Quan Guimerà va escriure Terra baixa ja tenia construït el seu món literari personal, però serà aquest text el que es convertirà en el seu més ?clàssic? i més ?mític?. ?Clàssic?, perquè els seus personatges, com els de la tragèdia clàssica, són pures forces passionals sobre els quals actua un atzar, un destí, inexorable i despietat. I perquè a Terra baixa Guimerà va tractar els temes i les preocupacions de la literatura universal. És per això que no ha parat mai de representar-se i se n?han fet adaptacions al cinema.

Jordi Pujol va arribar a la Presidència de la Generalitat convençut que Catalunya necessitava uns mitjans de comunicació propis potents per poder tirar endavant el procés de reconstrucció nacional després del franquisme. Les raons de Pujol per impulsar diaris, ràdios i televisions públiques i privades i, sobretot, en català eren fonamentalment lingüístiques i culturals, però també polítiques, econòmiques i de benestar social. Els mitjans eren clau tant per catalanitzar el país com per desenvolupar-lo i cohesionar-lo socialment. Ara que s?han complert els 30 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, i 15 de l?edició en català d?El Periódico, molts d?aquests mitjans formen part de manera natural de la nostra vida quotidiana, però no existien el 1980, ni es poden explicar sense la determinació dels governs de Jordi Pujol. Aquest llibre analitza les polítiques de comunicació de la Generalitat entre 1980 i 2003, explicant els objectius perseguits i les estratègies aplicades, en un moment en què es posa en qüestió bona part del sistema mediàtic català, en especial el model dels mitjans de comunicació públics.

La tensió extrema entre contraris -Blanca i Saïd, cristians i musulmans, nobles i pirates- constitueix la base de Mar i Cel (1888). A partir d'aquí, les trames es van enllaçant fins a desembocar en una tragèdia intensa i emocionant que planteja conflictes que encara són ben actuals.
Aquesta edició de Mar i Cel inclou una introducció i activitats sobre l'obra pensades per a alumnes de Batxillerat.

Aquesta obra és una de les tragèdies romàntiques més conegudes d ' Àngel Guimerà, que consolidà la seva carrera com a dramaturg i li donà fama internacionalment.
L ' obra narra l ' amor impossible entre un pirata sarraí i una jove cristiana. Ambdós intueixen que la seva història els arrossega cap a un desenllaç terrible, però malgrat això prenen la decisió d ' arribar fins al final.